Població i economia

Població i economia

Les primeres dades de població (montmaneuencs) es remunten al fogatjament de 1365-70 en què es consignà un total de 36 focs de jurisdicció reial. Al segle XIV el terme tenia 25 focs i només 23 durant els segles XV i XVI. El 1719 hi havia un total de 179 h que es convertiren en 233 h el 1787, els quals davallaren fins a 126 h el 1830. Una dinàmica positiva permeté que la població es recuperés i ascendís fins a obtenir la màxima fita demogràfica del segle XIX el 1877 amb 367 h, que, amb poques oscil-lacions, es mantingueren fins a les dues primeres dècades del segle XX. La població arribà al seu màxim el 1930, amb 448 h.

Tot seguit inicià una davallada progressiva i el 1940 havia perdut un centenar de persones. Les fluctuacions entorn dels 300 h des de la dècada del 1960 s'han anat succeint, el 1960 es mantenien els 300 h, el 1975 la població fou de 280 h i el cens del 1981 augmentà a 309 h per tornar a davallar el 1986 a 282 h, el 1991 a 236 h i el 2001 a 178 h.

El 2005 constaven 203 h. Aquestes fluctuacions poden ser degudes a la crisi de les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals que dins d'aquesta àrea comarcal representen la principal base econòmica. En l'estructura d'edats s'aprecia un notable envelliment de la població. La producció de grans fou calculada en 1 640 quarteres a la darreria del segle XVIII. El conreu de la vinya desaparegué pocs anys després d'intentar-ne el repoblament a fi de superar els estralls de la fil·loxera, tot i que la terra destinada als ceps sempre havia estat molt reduïda.

Les terres de conreu ocupen una bona part de la superfície municipal. Hi ha un predomini de l'agricultura de secà amb abundància de cereals. Dins del sector ramader tenen importància les granges d'aviram i de bestiar porcí.
Les activitats industrials no s'hi han desenvolupat, malgrat que el 1780 foren censats dos telers de cànem i que el topònim del carrer del Cotó dóna testimoni de l'existència pretèrita dels paraires.

El terme de Montmaneu és dins l'àrea d'atracció del mercat de Sant Guim de Freixenet, població on acudeixen a escola gran part dels infants. La situació de la Panadella en un lloc de pas en el tradicional camí ral de Barcelona vers Lleida afavorí el desenvolupament d'una àrea de serveis, amb alguns establiments hotelers

Darrera actualització: 22.03.2017 | 18:20
Darrera actualització: 22.03.2017 | 18:20